Fotografia d’Edward Holley, Prospect cottage, Dungeness, Kent
Us voldria parlar de Prospect Cottage, de l’artista polifacètic Derek Jarman (1942-1994).
Jarman es va dedicar a Prospect Cottage de manera pragmàtica, sense stenir massa idea de teoria de plantes. I ho fer d’una manera lúdica, obstinada i sense fer cas dels límits, en lliure col·laboració amb l’entorn.
Fotografia d’Edward Holley, Prospect cottage, Dungeness, Kent
UNA CASA A LA FI DEL MÓN
Derek inicia l’1 de gener de 1989 el diari que després serà Modern Nature. Comença el diari describint Prospect Cottage com una casa petita de pescadors, de color negre ubicada a la platja de Dungeness. La va comprar amb l’herència que va rebre al morir el seu pare, 32.000 lliures estarlines. Després de viure molts anys a Londres, finalment té l’oportunitat de tornar al primer amor: la jardineria. Jarman era director de cinema. Al ser dianosticat de VIH, les productores el van deixar de contractar perquè cap asseguradora se’n volia fer càrrec.
Dungeness té un clima d’extrems; desolat degut a la sequera, vents forts i alta salinitat a l’aire (que no agrada a totes les plantes). Ubicat a la costa de Kent, Gran Bretanya. Podríem dir que Dungeness és un desert de pedres amb una planta nuclear lluny de ser un oasis, però declarat Reserva Natural (Natural Nature Reserve of Dungeness) per la seva fauna i flora tan singular. I c om la majoria de projectes de Jarman, ho va fer a mà i amb poc pressupost.
Segons explica la pintora Maggi Hambling l’interès de Jarman no era cap als majestuosos naturalistes victorians sinó que va descobrir la “natura moderna”. Aquest definició engloba des de les nits de sexe casual als jardins de Hampstead Heath i l’atrós realitat de l’infecció del sida. Derek parla amb franquesa del sexe i de la mort. Es nega a excloure el cos de l’àmbit d’interès, i documenta la fluctuació de les marees de la malatia amb la mateixa cura com ho fa de la figuera silvestre.
Cultivar va ser la resposta enèrgica i productiva que va donar Jarman al que era una sentència de mort segura. Fou una inversió de futur que el portà a cavar en els seus records doncs a mesura que reprenia el contacte amb les plantes que havia conegut de petit – semprevives, clavells, myosotis, no me olvides, forget-me-not – s’internava al jardí de la seva infància no gens feliç.
Edward Holley, dandelion, foxglove, Prospect cottage, Dungeness, Kent
Confrontat a dirai per l’espectacle amenaçador de la planta d’energia nuclear, Jarman es preocupa per l’escalfament global, l’afecte hivernacle, el forat de la capa d’ozó, hi haurà futur? Hem destruït el passat? No perdem més temps! Plantem romaní, flor de cohet, santolina; i per mitjà de l’art de l’alquímia convertim el terror amb art!
Els períodes contemplatius de Prospect Cottage es veuran interromputs per un munt de projectes. Intenta inquibir dècades de feina en pocs anys. Només en els dos anys que escriu Modern Nature Jarman acaba The Garden, les pel·lícules per la primera gira de Pet Shop Boys, que també dissenya, a part de començar a treballar a Eduard II. I a vegades pintà 5 quadres al dia. Li queda poc temps i moltes idees.
Jarman va anar creant un jardí impossible sobre un terrenny pobre, pedregós i amb poca vegetació. Al crear un jardí en aquell lloc, el cineasta proposa una “escenificació” personal a aquella superfície a partir de les varietats d’espècies. Hi hem de sumar la seva vocació escultòrica. Jarman no tan sols modela el seu jardí amb plantes, també ho fa ubicant-hi escultures. Darrera la casa hi empra metall i fusta; llevataps rovellats, àncores, una finestra vclla… A la part frontal de la casa hi destaquen formes geomètriques circulars amb grava fina, pedres de diferents mides i petxines. De manera que la importància de la pedra i de la grava es multiplica amb la suma de les seves escultures, doncs les pedres que utilitza per aquestes, exercien sobre Jarman un misteriós poder d’atracció.
Edward Holley, Prospect Cottage, Dungeness, Kent
Foto d’Edward Holley, Prospect cottage, Dungeness, Kent
Foto d’Edward Holley, Prospect cottage, Dungeness, Kent
El jardí, doncs, es crea paulatinament i a mesura que es forma combina el seu gust pictòric (i escultòric) amb la seva experiència amb la jardineria i amb les seves conviccions ecològiques.. De la combinació de grava i pedra escultòrica neix la dissolució dels llindars del seu jardí amb el medi que el rodeja per crear un nou paisatge, que combina escultures de pedra, taulons que el mar ha arrastrat fins la platja, plantes, arbustos, eines velles i altres elements que ell mateix introdueix.
El paradís de Jarman participa de l’idea de fusió entre un jardí i el seu entorn. L’absència d’elements que l’acoten accentuen l’integració d’aquest amb el paisatge que el rodeja arribant-se a mimatitzar. És fonamental el fet que les plantes siguin autòctones del lloc. Hi aportaran un toc de color. Per exemple les roselles que creixen al marge de la carretera, malves, flors silvestres que Jarman introdueix per tal de donar continuitat a l’horitzó. Derek Jarman integra al seu jardí el mar, la grava i la central nuclear fins i tot), que es transforma de nit en les llums d’un Manhattan petit: “com que no té ni valles ni fronteres, qui pot saqber on acaba?” es pregunta l’autor.
Foto d’Edward Holley, Prospect Cottage, Dungeness, Kent.
Foto d’Edward Holley Prospect cottage, Dungeness, Kent
El jardí de Jarman és en realitat tot Dungeness. A l’activitat de jardiner- paisatgista hi veiem indicis que apunten a l’experimentació que el caracteritzava com a cineasta. Jarmnan poseeix una creativitat multiforme en la que apareix la seva faceta de realitzador cinematrogràfic i la jardineria casolana.
Fotografia d’Edward Holley, Prospect cottage, Dungeness, Kent
Segons Beth Chatto, paissatgista: “despés d’haver vist aquestes plantes créixer en aquest ambient tan hostil, deixo Dungeness amb la renovada determinació de seguir amb el seu experiment. Hi haurà decepcions i fracassos, però cada dia em sorprén i m’alegra veure el que poden fer les plantes quan se’ls dóna una oprtunitat”.
_________________________________________________________________________________________
A la xarxa hi ha molta informació; però de totes les pàgines i pàgines que n’he vist, em quedo amb la de Olivia Laing :“Naturaleza moderna”, diario y testamento del cineasta Derek Jarman ( https://www.pagina12.com.ar/220760-naturaleza-moderna-diario-y-testamento-del-cineasta-derek-ja) i un altra d’Eva Cabala ( https://galiciangarden.com/derek-jarman-y-su-jardin-de-prospect-cottage/), que en fa una dissecció artística, mentre que Olivia Laing en fa una revisió de caire més personal. Ambdues entenedores i directes.
Us podeu deleitar amb aquest vídeo; https://www.nowness.com/series/great-gardens/derek-jarmans-prospect-cottage, fet per Keith Colins, parella de Derek Jarman.
